CONTES DEL 2001 D'UNA CASA DE BARRETS

Primera narració


LA CONVIDADA DE L'ILIONA

Aquest mati em trobo sense un centim a la butxaca. Millor dit quasi sense un centim, ja que el Bob m’ha avençat quatre calers perquè li esbrini on habita un conegut seu que, temps enrera, anà a fer les Amèriques a Caracas.
Iliona la xicota russa, que acaba d’arribar de Moscou per fer feina a casa, me convida anar prendre un cafetet amb llet al "Bar de la Bona Pau" que hi ha a la cantonada del carrer que fa cruilla amb l’ Avinguda Gran.
Però no. Canviem de parer i anem a una altra banda.L’ Iliona és molt xerradora. Parla i parla sense aturar.
Ella per animar-se a la parlica ha pres tres o quatre gots de cervesa.La veritat és que la veig un poc preocupada. Me conta que el seu amic Rodrigo l’està afuant constantment i que ella vol ser lliure de fer el que li ver de gust i gana. Jo em limito a escoltar-la i deixar-la parlar.
Aigua que no has de beure, deixa-la correr.Ara a un moment donat m’arriba un missatge a la bustia del móbil.
Es del periodic però no puc entendre el que me diuen per mor del soroll que hi ha dintre la cafeteria.El que faig és sorti a fora per sentir millor. És una tia del poble que ha preguntat per mi. Els dic que la conec i que ja la cridaré més tard.
Torno a entrar a la cafeteria, on la russa me conta que un altre client li ha preguntat si jo era el seu pare. La veritat que no he trobat aquesta pregunta ni pisca de graciosa.
Tant que hi era hauria pogut preguntar si jo era l’avi i perquè no el besavi. Però Iliona em tranquilitza quan em dóna la resposta que ha donat a aquell “mentecato” dient-li que si que jo el seu pare,el seu protector,el seu amic.el seu amant. Tot el que ell vulgués.
Ara la cara se m’ha inflada de satisfacció i ni més ni menys que fins i tot reb l’enhorabona d’aquell desconegut que s’apropa a nosaltres per conversar.
No crec en la sinceritat de la seva felicitació, però bé millor aixi .
Iliona i servidor pagam les consumicions i sortim al carrer com dos bons amics o talvolta cualque cosa més d’intim. Ens topem amb una senyora amb dues canastes. Dintre hi uns nadons de poques setmanes ben macons. L’Iliona s’ofereix a ajudar a aquella bona dona que és la mare de les criatures. La senyora accepta encantada i l’acompanyem tres o quatre illetes més endavant fins a arribar al portal de casa seva. Ens acomiadem i moltes gràcies a Déu siguin dades.Per acabar entrarem finalment al bar de la" Bona Pau" on pensavem entrar al principi.
Hi prenim unes tàperes. Convida el benastre d’un cavaller sense un euro.