CONTES DEL 2001 D'UNA CASA DE BARRETS

Segona narració


L'ILIONA NECESSITA EL BOB

No sé per quines cinc centes, l’Iliona necessita el Bob.
En aquest moment m’ està pensant amb l’encara mil.lionari americà de Boston, el millor client de la casa.
La casa de les senyores “ Bones i Deixondides”, començant per la senyora Angela Maria que és la madona del negoci.
Em podries deixar unes monedes per trucar al Bob ? me diu la russa. Jas! Li dic.
Hauria menester que me compràs dues minifaldes verdes i unes bragues vermelles ben lluentes.
Aquí tens dos euros, li responc ; allargant – li els calers sol-licitats.
Iliona va a una gabina, però el mobil de Bob m’ està comunicant.
Jo mateix ho comprovo.
Ostres! Me dic per jo mateix – deu estar conversant amb la Fatima, la nuvia del Marroc a qui, cada setmana,ell envia uns quanta bitllets dels grossos per pagar els capritxos i capritxets de la moreta i de tota la seva nissaga.
Instants després veig que Iliona parla per telefon. Penso que serà amb el Bob o, almenys, això és el que’m sembla.
Ai ! Que hi anem ben errat de comptes.
Ella penja, ara, l’auricular i, sense més ni menys, me diu:
Espera’m aquí al bar : Torno de seguida.Ho faig aixi i el temps va passant i repassant.
Cansat d’esperar, marco el seu numero 69 69 69… És una veu desconeguda i masculina la que m’aten.
Serà el Rodrigo – el xulo aquell que segons diu ella l’ afua tant - ? En certesa no ho sé ni m’importa saber-ho. A demés això no són assumptes meus.
No ho diu aixi la gent que vol estar de moda ?
Demà, penso jo, serà un altre dia.